I Concurs de tapes i ous farcits Helsingkrona Korridor! 29 Setembre, 2007

Ja estic ací un altra vegada! Hem puc passar setmanes sense escriure, però quan em pose, em pose

linia en blanc

Esta vegada vaig a contar-vos un soparet que férem el dijous per la nit al meu korridor.

Resulta que muntàrem…el I Concurs de Tapes i Ous Farcits Helsingkrona Korridor! Els participants vam ser David, Paco i jo, i el jurat estava composat per: Leyre, Majo, Amaia, Patri, Raúl i Vicent. Les normes eren ben senzilles: cadascú devia preparar una tapa i un ou farcit amb els ingredients que considerar necessaris. Paco va preparar els ous amb pimentó i una tapa de philadelphia, anxoves i olives; David, ous amb ceba i una tapa de roquefort; i jo ous amb tomaca i una tapa de formatge de cabra amb melmelada de frutes del bosc. (Les receptes les trobareu a “recetas de korridor” i les fotos a “photo links”).

linia en blanc

linia en blanc

Després de passar-nos un bon rato cuinant (i embrutant ) servirem la taula,

i el jurat i nosaltres mateixos començàrem a sopar, i a continuació es va procedir a les votacions. Cadascú debia votar una tapa i un our farcit. Els cuiners també podiem votar, amb la condició de que no ens podiem votar a nosaltres mateixos. No cal dir que van haver diversos intents de soborno, xanxullo, etc. però al final al votació va ser suficientment neta i aquestos foren els resultats:

linia en blanc

linia en blanc

Com podeu observar…vaig perdre!! :-S Però jo continue pensant que la meua tapa estava molt bona .

linia en blanc

Ara el campió (o siga David) podrà ser reptat per algú per a donar pas al II Concurs de Tapes i Ous Farcits Helsingkrona Korridor! Ja vos contaré com queda…

Anna i Lunds Kammarkör 28 Setembre, 2007

Hola de nou! Com supose que tots ja sabreu, cantar és la meua gran afició i no volia deixar passar un any en blanc sense fer res de música. Ja estant a València Paco i jo haviem estat mirant cors a Lund als que poder unir-nos, i una vegada va estar ell ací, vaig començar a enviar mails a agrupacions corals per a informar-nos. Al cap d’uns dies ens contestaren de dos d’ells, i ens digueren d’anar a fer una prova. Un era el Lunds Akademiska Kör (bo) i l’altre el Lunds Kammarkör (molt bo).

linia en blanc 

Les proves van ser la mateixa vesprada. Paco i jo estàvem prou confiats amb el Akademiska, ja que pensàvem que era més del nostre nivell, i anàrem prou relaxats a la prova. Quan jo vaig entrar em vaig presentar a la directora, i li vaig comentar que estava prou constipada i que no sabia el que anava a eixir. Així que ella, molt benvolent començà per provar-me…els aguts!! :-S No cal dir que molt no eixia. Almenys després quan va anar baixant, el meu constipat i jo arribarem fins a un re (D que diuen ací ), que no està gens malament. Després em va demanar que cantara una cançó que em sabera i a continuació va tocar intervals amb el piano i jo els tenia que repetir. Finalment va vindre la lectura a prima vista, pero prima prima de veritat…em va donar la partitura i em fa: canta! O_o Em vaig quedar a quadros. Ella es va ficar a tocar les altres veus amb el piano, però el cas és que no en vaig fer una a l’endret. Vaig eixir prou descontenta i Paco em va comentar que a ell li havia passat el mateix.

linia en blanc 

Eixirem d’allí prou desanimats, veient que no teniem massa possibilitats d’entrar al cor que suposàvem més asequible. Però així i tot, pensàrem que encara no estava tot decidit, i anàrem a sa casa a preparar ben bé la prova amb el Lunds Kammarkör. Ens passàrem un parell d’horetes calfant, assajant les cançons que teniem que dur preparades i eixes coses. Arribàrem a la prova ( ens perdérem de camí ) i jo vaig entrar la primera. Allí estaven el director i els caps de corda. Em vaig presentar i vaig començar a cantar la meua cançó: el solo del Humble (els adlibitumeros el coneixeran ). Em va eixir molt bé (crec jo ) i després vaig fer el que ja havia fet a l’altra prova, amb la diferència de que ara em va eixir prou millor. Em van fer eixir un moment, i uns minuts després em feren tornar a entrar per a dir-me que estava admesa! A continuació va entrar Paco ( fecocovos, va cantar la veu de les sopranos de la Habanera de Busto ), i a ell també l’agafaren!

linia en blanc 

Total, que ara estem al Lunds Kammarkör, on tot és gent jove i molt amable la veritat ( no com algun suro del meu korridor). A més, només començar ens demanaren que ens estudiarem les obres de presa, perque anàven a grabar un CD i necessitaven un alt segona i un tenor! Que sort tinguérem .

linia en blanc 

De moment no tinc fotos, però ací està l’enllaç a la web: www.lundchamberchoir.org .

linia en blanc 

Fins pronte!

International dinner 14 Setembre, 2007

Hi!

For those who attended the international dinner last Saturday in Delphi, I hope that you enjoyed it as much as I did. You were really great cooks!

blank line

If you don’t know what I’m talking about, just take a look to the photos on this post and on “Sopar internacional”. As you can see, our mentors invited us to a dinner in Delphi, where everyone had to bring a typical dish form his/her country.

blank line

The spanish one was “tortilla de patatas” (potatoes omelette), a garlic sauce called “allioli” and “pa amb tomaca” (bread, fresh tomato and ham). In addition, there were a foundue from Switzerland, meat balls with jam from Sweden, chicken stew from Perú, crêpes and different kinds of cheese from France, and many other things.

blank line

It was a nice a party, where we could get in touch with people from all over the world. I hope that we meet again soon!

Sopar internacional 14 Setembre, 2007

El dissabte passat (dia de festa gran a Sueca per cert ) un grup de mentors suecs ens va convidar a una festa internacional al seu korridor, que consistia en un sopar on l’únic requisit era que cadascú devia aportar un menjar típic del seu país.
Així que per la vesprada quedàrem Leyre, Paco, Amaia, David, David-Majo i jo per a cuinar el que anava a ser la nostra aportació a la festa. Supose que ja vos podeu imaginar el que vam preparar: unes truites de creïlles (amb ceba of course), un allioli preparat per Paco i pa amb tomaca .
Quan ho tinguérem tot a punt, ens en anàrem cap al korridor dels mentors (que estava molt prop del nostre) i la veritat és que ens trobàrem amb un molt bon ambient. Hi havia gent de Suècia, Suïssa, França, Alemanya, Califòrnia, Corea del Sud, Xina, Perú, Finlàndia i més llocs, tots acabant de preparar els seus plats típics, alguns dels quals pareixien una miqueta estranys la veritat.

espais en blanc

Els suecs estaven preparant unes boles de carn picada fregida, que resulta que és un dels plats nacionals, i que es mengen amb una melmelada feta amb fruites que són com boletes roges. La veritat és que estava boníssim. També van portar un altra especialitat sueca, com són els arenques marinats, encara que això ja no m’agradà tant…

espais en blanc

Les xiques suïsses dugueren una fondue de formatge i un postre que era com trocets de pastís (el nom era en alemany i no el recorde).

Els francesos per supost dugueren crêpes, i també formatge i un pastís típic de Bretanya.

Els alemanys una sopa de creïlles i frankfurt, la coreana una sopar de carn i verdures i la xinesa arròs xinés (como no ). També hi havia uns xics peruans que portaren un guisat de pollastre amb espècies peruanes que estava de lo més bo.

espais en blanc

La veritat és que vam provar coses molt interessants, i poguérem conèixer molta gent nova de tot el mon. Pareix ser que una de les millors maneres d’acostar-se a una cultura és a través de la cuina, així que hi haurà que repetir-ho!

Besets!!

Visita a l’IKEA 4 Setembre, 2007

EL dia que vaig arribar a Lund, i vaig pujar a la meua habitació oferia un aspecte bastant desolador…no tenia coixí, edredó, tovalles, perxes, pinces d’estendre…res de res!! Era una situació bastant insostenible, així que estant com estem a Suècia anàrem a parar…a un IKEA per supost!

A la ciutat de Malmö que es troba a 20 km de Lund hi ha un, així que Jesús, David, Leyre i jo decidirem fer una visiteta. La veritat és que és prou rotllo anar, pq hi ha q pillar primer tren i després bus (i més tenint en compte que no teníem ni idea d’on s’agafava cada cosa :-S ) . El cas és que al final aconseguirem arribar a un lloc que tenia les banderes d’Ikea, però que ens pareixia estranyament xicotet…resulta que havíem anat a parar a les oficines!! Ja deia jo que allò era molt menut… .

No puc ficar linies en blanc…

Quan per fí aconseguirem trobar l’autèntic Ikea (que va resultar ser molt gran ) començàrem a carregar el carro. Jo em vaig comprar tot el que he dit abans, més unes fundes per a l’edredó, una cistella (en forma de tortuga ) per a la roba bruta, i més pijaetes que vam trobar. El problema era que anàvem plenant i plenant i no ens donàvem compte de que teníem que tornar en bus!! La veritat és que jo ho veia molt negre per a dur-ho tot damunt, i a més estaven a punt de tancar. Però vam tindre sort!!! Ens vam trobar amb una companya del curs de suec de Thailanda (el seu nom sona com “Natxa”, però no se com s’escriu) i el seu nóvio, que anaven amb cotxe i s’oferiren a dur-nos la compra. Crec que no els vaig dir prou vegades gràcies!! Sino arriba a ser per ells… :-S .

Total que després d’això la meua habitació ja presenta un aspecte més acollidor. Per supost també he penjat alguns regalets ( el calendari, el dibuix de la planta de “mamisuegri”, el coixinet de las supernenas) , mola mogolló! Gràcies a això em sent una miqueta més en casa. Ja tinc ganes de que em funcione la conexió a Internet en la resi per a poder xarrar amb vosaltres i vore-vos la cara si pot ser (maravilles de l’Skype).

Fins pronte, besets!!