Després de mesos d’espera i de contractar avió i albergs 4 mesos abans, per fi el passat pont de Sant Josep varem viatjar una delegació del Cor de la Fecocova (Israel, Paco, Sònia, Berta, Vic i jo) a terres germanes. Aquesta idea va sortir en el seu moment quan Raül, suecà-baríton-teleco, ens va dir que se n’anava d’Erasmus a Dresden. I nosaltres, que ens apuntem a un bombardeig 
, decidirem anar a visitar-lo. He dividit el relat del nostre viatge en tres posts, dels quals este és el primer. De moment no tinc fotos dels dos primers dies, ja aniré afegint-ne quan en tinga. Espere que vos agrade! 
18 de Març
Comença l’escapada. Degut a problemes logístics cadascú va fer el seu camí fins Barcelona-El Prat, punt d’encontre. Berta i jo quedàrem a l’estació del Nord de València per a agafar un tren que ens duria a Benicarló, per a passar la nit. Després d’un viatge
Llonganisses a la Falla Els Cremats (Benicarló)
19 de Març
Quedàrem amb Vic que venia des de Vila-real a les 6:00 encara que arribàrem una miqueta tard (per no variar). Després d’un viatge amb cotxe menjant entrepans (que havia preparat la benicarlanda ) i dormint bona cosa arribàrem al Prat. Allí ens trobàrem amb Israel que arribà amb tren des de
Willkommen!
) pujàrem al cotxe i marxàrem a Dresden. La veritat és que feia un temps esplèndid amb molt de sol, encara que també feia una miqueta de fred. El viatge no va dur cap problema. És un plaer conduir per les autovies alemanyes, més amples i molt menys saturades que les espanyoles. A més, a gran part del trajecte no hi havia restricció de velocitat, així que en un moment ens plantàrem a Dresden. No vaig poder apreciar massa bé el paisatge (anava conduint), però si em va sorprendre el fet de que durant tot el camí des de Berlín fins a Dresden varem estar rodejats de densos boscos d’arbres alts i tronc fi.
Una vegada en Dresden ens ficàrem a donar voltes, ja que
Acoso y derribo...entschuldigung, on estem?
) trobàrem “Universitet” escrit a un cartell i aconseguirem arribar a la facultat d’electrònica. En aquell moment va ser quan Vic va tindre que traure el seu millor alemany (i perdre la vergonya ), per assaltar literalment tres dones que passaven per allí i preguntar on devíem anar. Ens va costar tres intents, però finalment trobàrem l’hostal, descarregàrem i…sorpresa! Paco i Raül aparegueren per allí. Moment retrobament, abraçada i foto. Com que no hi havia temps que perdre eixírem de seguida cap a la ciutat guiats per Raül. Ens va ensenyar el seu korridor i la seua habitació, amb unes vistes genials de la ciutat. Tot seguit anàrem cap al centre de la ciutat. La visita turística la deixàrem per al dia següent, ja que era molt fosc, i anàrem cap a una zona anomenada kneipe on estaven els bars i restaurants de la ciutat. Al restaurant on sopàrem varem descobrir que Paco és un home de mon i que parla l’alemany de categoria. Després de sopar molt bé i molt ben atesos (per una cambrera molt guapa, no xics? ) anàrem a fer una a un bar típic típic…un irlandès. Ja ho sé, té delicte anar a un irlandès estant en Alemanya. Però bé, el cas és que estàvem molt cansats i tornàrem bastant prompte a l’alberg. I l’endemà més! 
Prost!
