El Camino de Santiago me espera! 10 Juny, 2009

Una semana. Es lo que me queda para cargar la mochila, ponerme las botas y marchar a Astorga para emprender mi última aventura: el Camino de Santiago.

Desde el momento en que lo decidí, hace unas semanas, me he dado cuenta de que la preparación es tan importante como el Camino en sí. Hay que planificar etapas, entrenar, preparar la mochila, obtener la credencial y leer todo lo que se pueda sobre un trayecto tan cargado de historia como este. En mi caso he de decir que el “entrenamiento” ha sido de todo menos duro: subir al Montgó, a San Sofí y al Montdúver no representa ningún sacrificio (quan repetim xics? )

En mi caso, voy a caminar desde Astorga hasta Santiago durante nueve días. Va a ser duro, porque llevo una media de km/dia bastante alta, pero no me  importa. Hace mucho tiempo que quería hacer el Camino y ahora que por fin tengo la oportunidad unos km de más no me van a parar (al menos eso es lo que pienso ahora sentada y con aire acondicionado… ).

A mi vuelta os contaré todo lo que he visto por tierras leonesas y gallegas en una serie de posts, que espero que os gusten. Hasta pronto!

Sigue las vieiras amarillas

Viatge a Dresden-Berlín. Tercera part. 9 Juny, 2009

21 Març

Aquest dia ens decantàrem per fer un tour guiat, gratuït i en castellà per Berlín que ens van recomanar a l’alberg. En arribar al punt d’encontre (la porta de Brandenburg) ens trobàrem amb una quantitat increïble de gent que anava a fer el mateix recorregut que nosaltres. Després de fer grups per idiomes (castellà, anglès i alemany) descobrirem que la meitat dels nostres companys de ruta eren valencians/castellonencs…de fet Sònia es trobà a gent coneguda de Benicarló! El món és un mocador…

El nostre guia era un xic xilè que estudiava urbanisme, pel que ens va poder donar molta informació interessant sobre l’arquitectura de Berlín. La nostra ruta ens va dur a creuar la porta de Brandenburg i visitar de nou el monument a les víctimes jueves que ja vaig comentar al post anterior. Tot seguit passàrem per dalt del búnker on Hitler es va amagar els últims dies de guerra i seguírem fins a Check Point Charlie. Altres monuments interessants que visitàrem van ser la Universitat, l’Òpera i l’Illa dels Museus. Una de les anècdotes més curioses que ens va contar va ser que el cap de l’estàtua que hi ha a dalt de la Porta de Brandenburg està girat mirant a l’ambaixada francesa, com a recordatori de la victòria alemanya en una de les moltes guerres que han tingut estos dos països.
Realment podria passar-me hores i hores escrivint sobre tot allò que veiérem, però per a no fer la lectura massa avorrida simplement vos recomane que visiteu Berlín i feu este tour .

Ja per la vesprada, i com a bons turistes, férem una escapadeta consumista a les tendes de souvenirs. Allí descobrirem una botiga molt curiosa, on venien tot tipus de productes relacionats amb els famosos dibuixets dels semàfors a Alemanya Oriental. Hi havia des d’imans per a la nevera fins a camisetes, postals,… Quina visió de negoci!

Després del nostre atac consumista agafàrem el metro i anàrem a veure el que queda del Mur. Com es pot veure en les fotos es va dividir en seccions i molts artistes deixaren allí els seus murals sobre la pau.

L’únic que ens faltava per conèixer de Berlín era la festa nocturna. Quedàrem amb un amic alemany de Vic i anàrem a sopar a un mexicà (té delicte ho sé), on ens ficàrem a ballar salsa, bachata, … Va ser molt divertit!

22 de Març

L’últim dia no ens va donar temps a res. Arribàrem molt justets a l’aeroport de Berlín i a Barcelona ens despedirem i agafàrem cadascú el nostre camí. Va ser un viatge inoblidable, espere repetir algun dia amb tan bona companyia .

Viatge a Dresden-Berlín Segona Part 4 Juny, 2009

Sent haver tardat tantíssim a escriure este post…em possaré les piles!
20 de març
El matí el varem aprofitar per a veure Dresden a la llum del dia i visitar alguns dels seus monuments. Un dels llocs on anàrem va ser l’església on està enterrat Heinrich Schütz…sí, el del Cantate Domino! Algú va tindre la brillant idea de que ens ficàrem a cantar allí (érem almenys un per corda), però el Cantate així a pelo…va a ser que no . L’església era bonica, molt acolorida i de planta redona. Això sí, com la majoria d’edificis de la zona estava totalment reconstruïda.
També visitàrem l’Elba, on feia un fred que pelava. És un riu bastant gran que es va desbordar fa uns anys.
La ciutat era bonica, i es va ficar a nevar! Vic ja ho havia predit. Després de fer-nos unes fotos a l’ajuntament i a altres monuments anàrem a dinar al Mensa, o siga el menjador universitari. Allí li va créixer monyo a Isra misteriosament .
Mentre dinàvem li escrivírem una postal a Clara i la varem enviar a la que suposàvem que era l’adreça de la Casa Blava. No encertàrem realment, però com que al carrer la coneixen la postal va arribar al seu destí.
A mig dia ja tocava acomiadar-se de Raül…que et vaja tot molt bé per Alemanya!
Per la vesprada tornàrem a Berlin. Uns anaren directament a l’alberg i altres anàrem a tornar el cotxe. El més curiós és que quan nosaltres arribàrem a l’hostal la xica ens va preguntar: “aneu amb els altres espanyols”? Nosaltres no sabíem si eren ells i ens va dir: “són uns que se n’han anat a buscar un bar…” No hi ha dubte, són ells!
Una vegada ens trobàrem tots a la porta de Brandenburg anàrem a visitar el monument a les víctimes jueves. Este monument és molt interessant i val la pena descriure’l amb detall.
Es tracta d’una explanada molt gran a prop de la porta de Brandenburg, plena de blocs de cement grans. Vist des de fora pareix un cementiri amb làpides molt grans. El lloc no té cap tipus d’il•luminació, per lo qual dóna més impressió visitar-ho de nit. Els blocs estan disposats de manera més o menys regular formant corredors, de manera que pots entrar dins. El que sorprèn quan entres és que el piso no és pla si no que es va enfonsant a mesura que t’endinses. Els blocs també van creixent. La sensació que dóna creuar aquest lloc no és fàcilment descriptible, però no és agradable. És com una sensació d’agobio, d’inquietut. Molt recomanable si visiteu Berlín, simplement creueu-ho i ho entendreu. Per el que ens van contar, l’arquitecte es va negar a explicar la seua obra i recomanava que la gent la creuara per a entendre-la. Ací teniu un link per si voleu més informació. http://blogs.menstyle.es/arquitecturaydiseno/?p=152 .

Després sopàrem a un lloc alemany, amb molts tipus de wurst (llonganisses), bretzel (un pa alemany) i cervesa per a donar i vendre. També compràrem unes botelles de licor del restaurant, i com que som com som, li deixàrem la bodega buida al pobre home .

Una cosa curiosa que ens va passar: un policia ens veu pel carrer mirant el mapa i ens ofereix ajuda. A pesar de que Paco al principi està amb la mosca darrere de l’orella comença a parlar amb ell. El policia li pregunta d’on som i Paco li diu que de València. Com que l’home no sabia on era li llista totes les coses “famoses” que tenim: F1, la Ciutat de les Arts, la Copa Amèrica… i res de res. Paco li diu: la tomatina? La tomatina, clar que sí!
PD: tanta cosa “famosa” a València per a què…?