Anna a Sueca del Nord

Un viatge a les fredes terres escandinaves (i més viatges!)

Camino de Santiago: Astorga-Rabanal del Camino 16 Juliol, 2009

Classificat com a: Viajes — suecanna @ 6:58 pm

El día 18 de Junio después del trabajo salí hacia Astorga en bus. Estaba bastante nerviosa y nada más llegar ya tuve el primer aviso de lo que me podría pasar a lo largo del camino: me perdí :S. Por suerte al final pude llegar bien al hostal que había reservado, que aunque no era gran cosa al menos me ofrecía una cama para descansar.

El día siguiente (19) me desperté sobre las 6 de la mañana, para ir acostumbrando al cuerpo a los horarios de los caminantes. Antes de salir de Astorga me desvié un poco del camino para tomar fotos de un palacio precioso que hay en el centro de la ciudad. Es una lástima que no pudiera recorrer más Astorga, pero tampoco era plan de ir añadiendo km a la primer etapa del Camino, así que después de una vuelta cogí el camino hacia Rabanal.

El Camino está lleno de pueblos pequeños y muy bonitos, cada uno con su iglesia o capilla, como la del Ecce Hommo a la salida de Astorga. El paisaje durante esa etapa discurrió por sendas muy bien señalizadas que atravesaban un paisaje llano y sin apenas árboles, típicamente castellano.

Uno de mis peores temores (el de perderme) se esfumó rápido cuando vi que había más peregrinos en el camino. A pesar de todo, ese día caminé sola,  lo cual era una novedad para mi. No es habitual recorrer 22 km sin hablar con nadie y sólo concentrada en tus cosas, pero fue una experiencia interesante. Ese día no pude evitar correr más de lo necesario y “competir” con el resto, pero bueno tenía que pagar la novatada. El camino fue un poco duro por el calor, por la falta de costumbre, por la novedad y por la mochila. Mis pobres piernas todavía no estaban acostumbradas, pero por suerte pude llegar a Rabanal sin ampollas :D

Rabanal del Camino es un pueblo muy pequeño, que prácticamente se distribuye en una calle principal y unas cuantas más perpendiculares. Nada más entrar ya se empieza a ver albergues a los lados del camino, y peregrinos sentados a la puerta y descansando. Aunque la tentación de para a esas alturas era grande, decidí seguir un poco más hasta que encontré el albergue de la congregación inglesa St. James justo detrás de la iglesia. Mientras mi mochila hacía cola por mi, fui a dar una vuelta y me puse a hablar con dos chicas australianas (madre e hija) que habían venido a España sólo para hacer el camino. Me sorprendió bastante que fuera tan conocido en el resto del mundo, pero al cabo de unas horas cuando vino más gente me di cuenta de que yo era la única española.

El albergue Gaucelmo está muy bien y los hospitaleros son muy agradables. Eso sí, tratándose de una congregación inglesa sólo hablan inglés, aunque se harán entender si lo necesitan. Nada más entrar nos ofrecieron un vaso de agua fresca, nos sellaron y nos enseñaron la habitación. Por la tarde sacaron té con pastas en el patio y pasamos un buen rato hablando, tocando la guitarra y cantando. Fue muy interesante porque había gente de México (Manolo), Italia (Anna y Paola), Alemania (Remo, Andreas y Marcos), Inglaterra (Michael), EEUU(Reed y Gabriel), Australia, Canadá y … la Vall d’Uixó(Pedro)! Para mi ha sido sin duda el mejor albergue de mi camino.

En la iglesia situada justo enfrente del albergue se celebró una bendición del peregrino, donde se leyó en muchas lenguas diferentes y pudimos escuchar a los monjes benedictinos cantar gregoriano.

 

El Camino de Santiago me espera! 10 Juny, 2009

Classificat com a: Viajes — suecanna @ 3:40 pm
Tags: ,

Una semana. Es lo que me queda para cargar la mochila, ponerme las botas y marchar a Astorga para emprender mi última aventura: el Camino de Santiago.

Desde el momento en que lo decidí, hace unas semanas, me he dado cuenta de que la preparación es tan importante como el Camino en sí. Hay que planificar etapas, entrenar, preparar la mochila, obtener la credencial y leer todo lo que se pueda sobre un trayecto tan cargado de historia como este. En mi caso he de decir que el “entrenamiento” ha sido de todo menos duro: subir al Montgó, a San Sofí y al Montdúver no representa ningún sacrificio (quan repetim xics? :) )

En mi caso, voy a caminar desde Astorga hasta Santiago durante nueve días. Va a ser duro, porque llevo una media de km/dia bastante alta, pero no me  importa. Hace mucho tiempo que quería hacer el Camino y ahora que por fin tengo la oportunidad unos km de más no me van a parar (al menos eso es lo que pienso ahora sentada y con aire acondicionado… :P ).

A mi vuelta os contaré todo lo que he visto por tierras leonesas y gallegas en una serie de posts, que espero que os gusten. Hasta pronto! :)

Sigue las vieiras amarillas

Sigue las vieiras amarillas

 

Viatge a Dresden-Berlín. Tercera part. 9 Juny, 2009

Classificat com a: Viatges — suecanna @ 12:31 pm
Tags: , ,

21 Març

Aquest dia ens decantàrem per fer un tour guiat, gratuït i en castellà per Berlín que ens van recomanar a l’alberg. En arribar al punt d’encontre (la porta de Brandenburg) ens trobàrem Porta de Brandenburgamb una quantitat increïble de gent que anava a fer el mateix recorregut que nosaltres. Després de fer grups per idiomes (castellà, anglès i alemany) descobrirem que la meitat dels nostres companys de ruta eren valencians/castellonencs…de fet Sònia es trobà a gent coneguda de Benicarló! El món és un mocador… :P

El nostre guia era un xic xilè que estudiava urbanisme, pel que ens va poder donar molta informació interessant sobre l’arquitectura de Berlín. La nostra ruta ens va dur a creuar la porta de Brandenburg i visitar de nou el monument a les víctimes jueves que ja vaig comentar al post anterior. Tot seguit passàrem per dalt del búnker on Hitler es va amagar els últims dies de guerra i seguírem fins a Check Point Charlie. Altres monuments interessants que visitàrem van ser la Universitat, l’Òpera i l’Illa dels Museus. Una de les anècdotes més curioses que ens va contar va ser que el cap de l’estàtua que hi ha a dalt de la Porta de Brandenburg està girat mirant a l’ambaixada francesa, com a recordatori de la victòria alemanya en una de les moltes guerres que han tingut estos dos països.
Realment podria passar-me hores i hores escrivint sobre tot allò que veiérem, però per a no fer la lectura massa avorrida simplement vos recomane que visiteu Berlín i feu este tour :D .

Ampelmann

Ja per la vesprada, i com a bons turistes, férem una escapadeta consumista a les tendes de souvenirs. Allí descobrirem una botiga molt curiosa, on venien tot tipus de productes relacionats amb els famosos dibuixets dels semàfors a Alemanya Oriental. Hi havia des d’imans per a la nevera fins a camisetes, postals,… Quina visió de negoci!

Després del nostre atac consumista agafàrem el metro i anàrem a veure el que queda del Mur. Com es pot veure en les fotos es va dividir en seccions i molts artistes deixaren allí els seus murals sobre Mur de Berlínla pau.

L’únic que ens faltava per conèixer de Berlín era la festa nocturna. Quedàrem amb un amic alemany de Vic i anàrem a sopar a un mexicà (té delicte ho sé), on ens ficàrem a ballar salsa, bachata, … Va ser molt divertit!

22 de Març

L’últim dia no ens va donar temps a res. Arribàrem molt justets a l’aeroport de Berlín i a Barcelona ens despedirem i agafàrem cadascú el nostre camí. Va ser un viatge inoblidable, espere repetir algun dia amb tan bona companyia :) .

 

Viatge a Dresden-Berlín Segona Part 4 Juny, 2009

Classificat com a: Viatges — suecanna @ 3:41 pm
Tags: , ,

Sent haver tardat tantíssim a escriure este post…em possaré les piles!
20 de març
El matí el varem aprofitar per a veure Dresden a la llum del dia i visitar alguns dels seus monuments. Un dels llocs on anàrem va ser l’església on està enterrat Heinrich Schütz…sí, el del Cantate Domino! Algú va tindre la brillant idea de que ens ficàrem a cantar allí (érem almenys un per corda), però el Cantate així a pelo…va a ser que no :P . L’església era bonica, molt acolorida i de planta redona. Això sí, com la majoria d’edificis de la zona estava totalment reconstruïda.Dresden
També visitàrem l’Elba, on feia un fred que pelava. És un riu bastant gran que es va desbordar fa uns anys.
La ciutat era bonica, i es va ficar a nevar! Vic ja ho havia predit. Després de fer-nos unes fotos a l’ajuntament i a altres monuments anàrem a dinar al Mensa, o siga el menjador universitari. Allí li va créixer monyo a Isra misteriosament :P .
Mentre dinàvem li escrivírem una postal a Clara i la varem enviar a la que suposàvem que era l’adreça de la Casa Blava. No encertàrem realment, però com que al carrer la coneixen la postal va arribar al seu destí.
A mig dia ja tocava acomiadar-se de Raül…que et vaja tot molt bé per Alemanya!
Per la vesprada tornàrem a Berlin. Uns anaren directament a l’alberg i altres anàrem a tornar el cotxe. El més curiós és que quan nosaltres arribàrem a l’hostal la xica ens va preguntar: “aneu amb els altres espanyols”? Nosaltres no sabíem si eren ells i ens va dir: “són uns que se n’han anat a buscar un bar…” No hi ha dubte, són ells! :P
Una vegada ens trobàrem tots a la porta de Brandenburg anàrem a visitar el monument a les víctimes jueves. Este monument és molt interessant i val la pena descriure’l amb detall.
Es tracta d’una explanada molt gran a prop de la porta de Brandenburg, plena de blocs de cement grans. Vist des de fora pareix un cementiri amb làpides molt grans. El lloc no té cap tipus d’il•luminació, per lo qual dóna més impressió visitar-ho de nit. Els blocs estan disposats de manera més o menys regular formant corredors, de manera que pots Berlínentrar dins. El que sorprèn quan entres és que el piso no és pla si no que es va enfonsant a mesura que t’endinses. Els blocs també van creixent. La sensació que dóna creuar aquest lloc no és fàcilment descriptible, però no és agradable. És com una sensació d’agobio, d’inquietut. Molt recomanable si visiteu Berlín, simplement creueu-ho i ho entendreu. Per el que ens van contar, l’arquitecte es va negar a explicar la seua obra i recomanava que la gent la creuara per a entendre-la. Ací teniu un link per si voleu més informació. http://blogs.menstyle.es/arquitecturaydiseno/?p=152 .

Després sopàrem a un lloc alemany, amb molts tipus de wurst (llonganisses), bretzel (un pa alemany) i cervesa per a donar i vendre. També compràrem unes botelles de licor del restaurant, i com que som com som, li deixàrem la bodega buida al pobre home :P .Bretzel & Vic

Una cosa curiosa que ens va passar: un policia ens veu pel carrer mirant el mapa i ens ofereix ajuda. A pesar de que Paco al principi està amb la mosca darrere de l’orella comença a parlar amb ell. El policia li pregunta d’on som i Paco li diu que de València. Com que l’home no sabia on era li llista totes les coses “famoses” que tenim: F1, la Ciutat de les Arts, la Copa Amèrica… i res de res. Paco li diu: la tomatina? La tomatina, clar que sí!
PD: tanta cosa “famosa” a València per a què…?

 

First day at Sony Ericsson 22 Octubre, 2007

Classificat com a: Erasmus, Uncategorized — suecanna @ 12:10 pm

Hi again! As I said in some post long time ago, I’m going to write in English more often, I promise! ;-)

assd

Today I’m going to tell you about the master thesis I’ve got at Sony Ericsson. Today has been the first day at work for both Alfredo (another spanish boy) and me. When we have arrived, we have been given security cards to access the buildings, since security is very strong there. Then, we have entered with our new cards into the building where we are going to work , and Renas (our supervisor) has shown us our room and has given us a couple of old computers (which he has promised to change as soon as he can). Unfortunately, the operating system as not running properly, so we have taken a look to software that we’re going to use in his own computer and we have gone home, as we had nothing left to do.

asfsd

I’m very excited about this thesis :-D , as it has been very difficult to find! I hope I’ll be able to perform it…   Anyway, I’ll keep telling you about my experiences, kisses! :-)